Un país secreto

La primera inspiración me llega en forma de poesía por parte de un gran amigo y gran persona, inspirado en alguien que tiene un mundo aparte de la realidad de cada día, otro mundo que vive intensamente, me ha enviado esta poesía preciosa:

Tota dona de natura reial
té un país secret que li és més verd
que aquest pàl·lid món extern
a mitjanit quan el silenci l'envolta
deixa de banda agulla o llibre
i el visita d'amagat


Aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,
salta per sobre pren possessió.


Llavors corre, vola, o bé cavalca
(un cavall al trot ve a saludar-la)
i viatja allà on vol;


fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris
de botó a flor mentre guaita,
i els peixos mengen de la seva mà;


ha fundat pobles, ha plantat arbredes,
ha buidat valls per rierols que corren
frescs a una badia tancada.

Mai he gosat interrogar el meu amor
sobre el governament del seu reialme,
sobre la seva geografia,


ni l'he seguit entre aquells bedolls
encamellant-me sobre la tanca
i espiant entre la boira.


M'ha promès, però, quan mori,
un lloc entre el seu palau privat
a una clariana del bosc,
on creixen gancianes i violes,
on de vegades ens trobarem.


Robert Graves